ESTRUCTURES

                                                 EMIRATS ÀRABS 

- Quin és el país que vos ha tocat?

Ens ha tocat els emirats àrabs (Dubai).

- Quines són les estructures que heu estudiat tot el grup i on estan localitzades?

Les estructures que ens ha tocat són les següents:
        -Burj al arab
        - Seu central d'AL DAR
        - Gran mesquida Zayed
        -L'estadi de fórmula 1
        - Sheikh rashid bin saeed crossing

 - Quina estructura has estudiat tu. On està ubicada. Quin tipus d'estructura és. Inclou una imatge de l'estructura.

Jo he estudiat l'estructura: Burj al arab. Està ubicada a les costes de Dubai, està en la primera illa artificial de Dubai. L'estructura d'aquesta obra està formada per perfils d'acer i garanteix la seva estabilitat tan per la seva forma triangulada, com per la seva triangulació de les seves façanes. Compta també amb façanes de vidre i amb façanes de la tela en fibra de vidre recoberta amb tefló (material plàstic que és molt resistent a la calor i la corrosió que s'empra per fabricar revestiments).

- Has trobat interesant aquest tema? Per què?

Sí que le trobat interessant, perquè he après com ses estructures poden aguantar tant de pens tant de temps i que no es venguin abaix. Burj al arab, és un puesto impressionant i molt bunic. Encara que sigui molt tradicional per a dintre, aconsegueix fer-te sentir que és com si estiguessis a casa teva, es maravillos.

- Quines dificultats heu tingut com a grup? S'han pogut solucionar? i si no, per què?

 Una de le smoltes dificultats que hem tengut ha estat, el tema de fer-ho al Google Drive, no hem pogut fer-ho tots al mateix document, seborraven fotos, informació, etc. Hi havia una estructura que sobrava perquè al grup som quatre persones i havia cinc estructures. Jo ja vaig comunucar al grup que no volia fer-la per qüestions de temps i perquè l'ori¡dinador de casa meva sempre esteia ocupat per a la meva germana. Però els meus companys no és varen posar d'acord perquè tot tres són molt imids i vagos. Així que hi ha una estructura (la darrera) que no està rellenada amb la informació que toca.



SEU CENTRAL D'AL DAR                                          
                                                     









                        GRAN MESQUIDA ZAYED











L'ESTADI DE FÓRMULA 1                                 
 







  






                                                      SHEIKH RASHID BIN SAEED CROOSSING

   

LA FUSTA I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES

LA FUSTA

• Què és la fusta? (definició)
   La fusta és un tipus de material, trobat com a principal contingut del tronc d'un arbre. Els arbres es caracteritzen per tenir troncs que creixen any rere any, formant anells concèntrics corresponents al diferent creixement. Les plantes que no produeixen fusta són conegudes com herbàcies.
  
  
• Diferències entre la fusta natural i l'artificial.
   Les fustes naturals són aquelles que s'obtenen directament dels troncs dels arbres. Les podem trobar comercialitzades en forma de bigues, làmines, taulers i llistons.
  Les fustes artificials, s'obtenen en fàbriques a partir de restes de fusta natural (escorces, encenalls, branques, etc.) i les trobem en làmines o planxes de diversos gruixos.
  
  
  FUSTA NATURAL                                                          FUSTA ARTIFICIAL
                                             
      
                                          
  
  
• Els arbres més comuns de la zona que has visitat.
  L'arbre més comú es el Cupressus glabra, més conegut com el Xiprer glabre d'Arizona. És considera com una simple varietat, per la seva escorça molt suau, sense borrissol, que pot aparèixer amb tons de rosa, cirerer i gris.
  
  
  
  
  
  
  
  
• Els diferents tipus de fusta transformada.
  
  
  -Contraxapat: Es fabrica a partir de capes fines de fusta enganxades entre si i col·locades de tal manera que les fibres d'una capa són perpendiculars a les fibres de la capa següent. D'aquesta manera s'aconsegueix una resistència uniforme del material. El nombre de capes és sempre senar perquè les vetes siguin paral·leles. Per enganxar les xapes de fusta s'empra cua.
   
  
  
  
  
  -Aglomerat: Es fabrica a partir d'encenalls o trossos de fusta barrejats a pressió i encolats. El producte resultant es premsa formant planxes i es deixa assecar. L'acabat de l'aglomerat pot ser sense cobrir, plastificat o xapat amb fusta natural. És la més econòmica.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
   -Xapat: es forma amb una part central d'aglomerat i per fines làmines exteriors de manera natural.
  
  
  
  
   
  
  
  
  
  
  
  
  -Premsat o de fibres: S'obté a partir de fibres de fusta seca, comprimida a alta pressió i temperatura. El resultat és d'una textura fina i uniforme, amb cants perfectes. És molt dura, fàcil de treballar i pintar.
  
  
  
  
                              
  
  
  
  
   
                              
• Què és la desforestació.
  La desforestació és un procés originat per l'acció humana en el medi ambient. Les principals causes que motiven la desforestació són l'aprofitament del recurs forestal per a la indústria de la fusta, el rebuig d'importants porcions de terreny per a l'agricultura i la ramaderia, així com la indústria minera.
  
  
  
  
  
  
• Què és un segell de fusta i per a que serveix.
   La certificació de la fusta és un procés d'avaluació a què els boscos i les empreses del sector de la fusta se sotmeten de forma voluntària. El procés es realitza a través de controls a l'empresa i consultes amb tots els implicats, mitjançant un mecanisme d'auditories.
   
  La certificació forestal de la fusta és, actualment, la iniciativa més important que s'està duent a terme per millorar la gestió forestal en els boscos del planeta i frenar el procés de desforestació incontrolada. L'objecte de la certificació és que els que l'adopten poden demostrar que respecten el bosc a l'hora que compleixen totes lleis tant en origen de la fusta com en el procés de transformació.

EL NOSTRE DESTÍ

                                                 EL GRUP TARONJA 

El meu grup està compost per en Joan Seguí, na Lucero Choquer i jo. Ens hi han assignat el grup taronja. El nostre destí és Estats Units, hem triat nosaltres mateixos la selva que hem volgut. Hem triat la selva Mazatzal. Jo trobo que és una experiença bona en la qual podem aprendre moltes coses. Els àmbits en els quals ens podria ajudar seria per exemple si, som professora de ciències naturals, a l'hora de explicar quines explotacions forestals són les més importants idò ho tendria que sabre. En definitiva que sempre ve bé una poc d'informació relacionada amb el medi ambient.

L'HORA DEL CODI

-Aquest és el certificat que et donen quant acabes l'hora del codi:
-El joc que em practicat a la classe aquest dies, tracta sobre donar les ordres necessàries i minimes per a que un monitor de l'ordenador (el robot) aconseguesqui el seu objectiu (agafar el metall, o als guardians o als pilots).

-Entenc que em fet aquesta activitat per a ser conscients que per fer un joc amb l'ordinador se han de seguir moltes passes i normalment no et pots botar cap perquè sinó et sortiria malament o no funcionaria correctament. I també torb que és una forma de programar un joc.

-És clar, per exemple quant no entenguis un joc o no estigui ben programat el podries ajudar o corregir-lo. Hi ha persones que li encanta programar i es dediquen a programar jocs, anuncis, etc.

-M'ha agradat aquesta experiència, però hi ha coses que cambiaria. Com per exemple: que el monitor n es mogui tan lent que es carreguin més ràpid els nivells, que no hi hagi vídeos i en canvi posar instruccions escrites per a poder-les consultar sempre que es vulgui.

-La meva vida el dia a dia bàsicament està programada. El dematí me de aixecar prest me de preparar per anar a classe, el autobus me espera o no per anar a l'institut i desprès de més de set hores a l'institut torn amb el autobus a casa meva din i desprès o em poso a fer la tarea o em prepar per anar a el bàsquet (el meu esport) o les dues coses però per ordre, desprès torn a casa em va acab els deures si en tenc encara i desprès sop i a al llit, aquest és un exemple de una programació (en aquest cas del meu dia a dia).

EL PRINCIPI DEL TREBALL

1-Dificultats que hem tingut com a grup per funcionar i com les hem solucionat?
 

Hi ha hagut moltes dificultats per poder realitzar aquest treball amb exactitut pero hem segut capaços de solucionar-los amb equip.Una de les dificultats que hem tingut ha sigut, realitzar tot el mapa a escala tenint en compte que era la primera vegada que realitzavem aquest tipus de operació. Varem haver de medir cuidadosament les mides del mapa per poder realitzar amb exit la escala d'amplificació. Una altre dificultat que varem tenir va ser podermos comunicar-mos i coordinar-mos per poder fer el treball ràpidament i cuidadosament. La darrera dificultat que varem tenir va ser retallar les illes de Asia sense romper-les i colocar-les bè. La solució va ser tenir en compte totes les ajudes que aportava cada un.

2- Explica com has fet el continent a escala. (pas a pas).

Les mestres ens varen donar un mapa de Europa assenyalat amb un requadre la part de Asia que era el continent que ens va tocar de ampliar. Varem calcular quants de centímetres media el recuadre i desprès varem fer una escala d'amplificació per poder plasmar el mapa a un paper més gran. Antes de plasmar el mapa varem tenir que fer una quadrícula tambè a escala d'amplificació. 

3-Què hem après fent aquesta activitat?

He après lo complicat que és fer una escala, la primera vegada. Lo complicat que és coordina-se amb gent que normalment no conversses cada dia amb ell/a. La solució va ser posar-nos mans a l'obra i deixar altres coses per poder inplicar-mos al treball. Tambè és molt complicat fer a escala les illes de Asia, i ho he après gràcies ha que em tengut que fer-ho si o si. 

4-Quina ha estat la major dificultat que has trobat?

Passar tot el mapa i la quadrícula a escala d'amplificació, la cooordinació i concentració en classe, el tipus de material,etc. En resum, no ha estat un treball molt complicat però tampoc molt fluix, està entremig. Individualment, jo el que més me ha costat és fer la funció de dues coses, supervisora i coordinadora. La solució ha estat repartir-mos entre tots la funció que un companyer no ha pogut ejercir, ens la hem repartida per a que una sola persona no hagui de fer tantes coses.

5-Què és el que més t'agradat?

El que més m'ha agradat ha estat sobretot el final, el veure tots els continents junts i que hagin quedat tan bé.

Una altre cosa que també m'ha resultat curiosa, és que a l'hora de cercar informació sobre els rius i les muntanyes més importants de Asia per plasmar-les al mapa, almenys jo, m'he fixtat amb altre dades molt interresants i molt curioses.

6-En que trobes que es podria millorar el mapa mundial? 

Sincerasment els mapes han quedat bastant bè. És normal que no haguin quedat perfectes perquè els han fet diferentes persones. Apart de aquest detall, també cambiaria les illes perquè no és que haguin quedat massa realistes, com per exemple les del continent que jo he realitzat, Asia.

Presentació

Hola, el meu nom és Ane Juez Barona. Et mostraré una foto per a que en puguis reconèixer pel carrer.

Visc a la Colònia de Sant Pere. És un poble petit, acollidor, familiar i està devora de la mar.

A la meva casa hi som 4 persones (la meva mare, el meu pare, la meva germana i jo) i amés tenim un petit ca que es diu "Lagun" que vol dir amic en basc.
Estic estudiant a l'Institut d'Artà segon d'ESO, i sobre tot m'agrada estudiar socials i matemàtiques. L'assignatura que més me costa és naturals i anglès; però amb molta feina crec que no tendre gaire problemes a treure-les.
Quan finalitz l'Institut em vaig a ca meva en autobús i arrib amb molta gana. Normalment el meu pare ja hi és i te el dinar preparat; així que jo tot d'una em poso a dinar amb el meu pare.
Tres dies per setmana em vaig a entrenar a Manacor que és un poble una mica gran on es troba el meu club de bàsquet (ZONA 5); i els dissabtes jug un partit que normalment és a Palma de Mallorca (si jugam defora) o a Manacor (si jugam a ca nostra).
A vegades tenc molt de deures i els faig fins i tot al cotxe ja que no tenc massa temps i si no m'he de quedar fins molt tard. L'esforç mereix la pena perquè el bàsquet és un joc que m'agrada molt.
També m'agraden altres coses, com per exemple: actuar al teatre, cantar i pintar.
De major m'agradaria estudiar Ciències Polítiques, perquè tinc idees que podrien funcionar i viure tots plegats una mica millor. De moment això és el que vull ser quan sigui gran (política). Una altra professió que em crida l'atenció és la de infermera, supòs que serà genètic ja que la meva mare i la meva padrina ho són. Ja ho veurem...